Comunicació, cultura i tecnologia

Els efectes de la globalització ofereixen perspectives útils per les quals es pot avaluar l'impacte de la cultura en el desenvolupament nacional i internacional. La globalització no només augmenta la sensibilitat cap a les diferències, sinó també cap a les interdependències (Shanker, 1998). La tecnologia uneix al món de moltes maneres. Els diners, les idees, la informació, el coneixement i les imatges es mouen a través del món gairebé instantàniament. Cada moment en la història i la complexitat de la vida social s'obren a una pluralitat d'interpretacions que succeeixen dins de diferents trajectòries. Aquesta diversitat prova la resiliència de la societat. La cultura canvia en resposta a les estratègies de la gent per adaptar-se.

La tecnologia, com a part de l'ambient humà, està sempre lligada a la cultura. Aquesta no solament inclou mètodes de producció, sinó també la creació del llenguatge, dels sons, de l'art, etc. La seva naturalesa és ambivalent, doncs accelera la transferència d'informació i de coneixement, i crea noves preocupacions i problemes.

Els mitjans de comunicació en massa i la computadora, uneixen al món a través de les seves xarxes, però eliminen el que és específic i repten la supervivència de les cultures que són el cor de totes les societats. La transferència de la tecnologia s'ha accelerat per l'ús de les computadores i dels satèl·lits. La societat es transforma i s'adapta als canvis en la tecnologia. La tecnologia és coneixement aplicat socialment i els valors i les creences d'aquesta societat són els que influeixen en els efectes d'aquesta tecnologia (Westby & Atencio, 2002).

La tecnologia fa que la comunicació de masses creixi cada dia més, des del punt de vista que les fronteres van essent eliminades, les persones poden accedir cada vegada d'una forma més ràpida i accessible a la informació i, per extensió, a la cultura i l'art, encara que potser no de forma més veraç.
La tecnologia i la comunicació han donat lloc a l'aparició de la comunicació de masses, un tipus de comunicació que porta informació a grans grups de gent, a través dels mitjans massius.

Les institucions de la societat es veuen modificades per la comunicació de masses, la qual es converteix en un instrument de legitimació de nous significats, d'estabilització dels ja existents o d'alteració de l'anteriorment construït.

Les tecnologies de la comunicació han d'estar, doncs, al servei de la societat, procurant la major eficàcia en la comunicació, però fomentant el coneixement i la interacció social dels ciutadans. Els mitjans de comunicació són, en definitiva, instruments de mediació de la dinàmica social, tota societat s'organitza i no pot funcionar en el temps més que a través de múltiples útils de mediació, entre les quals destaquen els mass media (Barbier, 1996; 6). Cal veure què, la veritable revolució tecnològica de la societat de la informació es troba en la multiplicació de les formes de comunicació, i en la possibilitat que s'obre a la intercomunicació a distància. És el que podria denominar-se com "societat comunicacional", aquella en la qual cada individu podria estar en relació amb tothom. "L'univers dels mitjans ja no està limitat als mass media. El satèl·lit, el magnetoscopi, el correu electrònic, formen ja part de l'univers comunicacional dels homes". (Lazar, 1991; 199-200).

Aquest nou univers comunicatiu segueix essent, no obstant això, desigual. Doncs, la disponibilitat i l'accés als nous mitjans vindran determinats per factors tecnològics i econòmics. Els desequilibris econòmics estan configurant igualment un panorama mediàtic desigual. Pel que els beneficis que indubtablement comporten les noves tecnologies de la comunicació es produiran en primer lloc, com així ocorre, als països de major desenvolupament econòmic, i la seva expansió vindrà determinada pels criteris dels qui posseeixen la tecnologia. La colonització tecnològica es produeix, però també pot produir-se l'aïllament tecnològic.

El que sí ocorre, malgrat la segmentació i especialització de les audiències, és l'expansió de formes culturals comunes, que propicien una macrocultura que permet en el seu si manifestacions diferenciades, i que és, sobretot, un fenomen urbà. Aquesta cultura tindrà així mateix manifestacions contradictòries. Aquesta polarització de la vida cultural és resultat de la dinàmica actual de les societats occidentals que, d'una banda, garanteixen als ciutadans els drets fonamentals i, per una altra, els allunya dels centres de decisió; que, d'una banda, preserven la seva llibertat, i, per una altra, contribueixen escassament al foment dels valors democràtics (de solidaritat, participació, respecte a la diferència, etc.). Tot això en el marc de societats urbanes massificades i deshumanitzades, que no faciliten la interacció.

Gràcies a les tècniques de difusió col·lectives, les tecnologies s'han convertit en mitjans d'adquisició de la cultura. Però, el perill dels mitjans de comunicació radica que estimulen una cultura passiva, quan la cultura ha de ser essencialment dinàmica i activa. Si bé, tot i que aquest perill és real sempre que els mitjans es posin al servei d'interessos espuris, no s'ha d'oblidar que poden exercir funcions positives de cohesió i de vertebració social. La vinculació dels mitjans amb el saber, i amb la cultura en sentit ampli, és una de les seves relacions més rellevants, "la informació és l'intermediari indispensable d'una història del pensament". (Barbier et Bertho, 1996; 6).


Bibliografia
Barbier, F. et Bertho, C. Histoire des médias: de Diderot à Internet. Paris, Armand Colin, 1996.
Lazar, J. Sociologie de la communication de masse. Paris, Armand Colin, 1991.
Shanker, R. Culture and development. International Development Information Centre, Development Express, Canada Communication Group, 1998.
Westby, C. & Atencio, D.J. "Computers, culture, and learning". Top Land Disord, 22. (4), 2002; 70-87.
Wild, M. "Culture and new technologies". British Journal of Educational Technology, 30. (3), 1999); 195-199.