La comunicació enfront la globalització

Actualment s'està fent cada vegada més palès l'existència d'una doble i simultània tendència de la comunicació. Es tracta del fenomen de la globalització i de l'atenció a allò local, dues cares dins del mateix món informatiu. El local cerca el seu espai en la proximitat, mentre que la tecnologia i l'economia ens condueixen a un escenari que cada vegada té menys barreres. Aquest procés generalitzat, amb les paradoxes i contradiccions que comporta, és allò al que alguns estudiosos de la comunicació fan referència a través del neologisme anglès glocalització.

La generalització de la noció de globalització com a part de les grans estratègies empresarials va modificar les regles del joc internacional i al mateix temps va suposar un canvi de les negociacions establertes en el camp de les xarxes de comunicació. El concepte de llibertat d'expressió va passar a tenir una dimensió comercial amb la pretensió de convertir-se en un nou dret humà i, com a principi de planificació del món, noció de llibertat d'expressió comercial indissociable del vell principi de “lliure circulació d'informació”.

La comunicació internacional afecta en l'actualitat als límits culturals del món. El que es troba no és tant una cultura global homogeneïtzada com un món en el qual, cada vegada més, cada localitat està tipificada per la hibridació cultural i l'heterogeneïtat subjecta a forces transnacionals i globals.

La tendència a la globalització també pot ser vista com la causant d'un nou ordre mundial en el qual el significat de fronteres polítiques, identitats nacionals i diferències regionals i culturals apareix reduït a través de la informació distribuïda per les grans signatures. Vist d'aquesta manera, les experiències compartides a escala global a través dels mitjans de comunicació transcendiran amb el temps les diferències entre els ciutadans de nacions o regions separades.

Si s'analitza el fenomen de la globalització des de la perspectiva de la comunicació, podria dir-se que els models d'interacció social i els fluxos d'informació s'estan produint de manera creixent més enllà dels seus límits per formar noves bases d'identitat política i cultural. En contrast amb la tendència històrica a pensar que els mitjans de comunicació duen a terme una integració vertical de les societats dins de l'entorn de l'estat-nació, els emergents models d'interacció social, d'organització política i de fluxos d'informació, estan essent suplantats per models d'integració horitzontal transnacionals.

Els mass media s'estan convertint en creixents imperis globals sense fronteres nacionals. El concepte d'indústria cultural en certa manera dóna pas al concepte oposat d'una cultura alternativa que fos lliure del determinisme tècnic; molts teòrics comencen a parlar dels mitjans alternatius, de formes alternatives de comunicació en petita escala que poden actuar contra els gegants concentrats dels mitjans i contra el poder d'aquests.

En el passat, la major part dels periòdics, estacions de radi i de televisió era de propietat local i anaven dirigits a audiències locals. Més endavant, les transmissions per satèl·lit van convertir als periòdics en mitjans nacionals i fins i tot internacionals. Després de les grans concentracions dels noranta, els conglomerats internacionals d'empreses de la comunicació ja no es mouen per ideologies polítiques o orientació nacional, sinó per la necessitat d'obtenir beneficis.

Com vulgui que es defineixi el fenomen de la globalització, els mass media juguen un important paper en ell: els mitjans de comunicació de la fi de mil·lenni serveixen de vehicles per a l'expressió de valors i la distribució d'informació que connecta a teleespectadors, oïdors, lectors i usuaris locals amb una immediatesa i flexibilitat noves i potser impredictibles. Però al mateix temps els mitjans de comunicació exerceixen rols contradictoris: són fonts de resistència contra la globalització, però també són protectors del capitalisme, agents de democratització i eines per la glocalització, és a dir, constitueixen eines del doble procés de globalització d'allò local i de localització del global que es dóna a nivell mundial.

Així, la idea de mitjans de comunicació locals o regionals s'associa normalment a la idea de comunitat, que al seu torn s'associa amb ideals d'integritat territorial i cultural. El nou ordre dels mitjans de masses suposa processos contradictoris i conflictius, ja que posen en dubte qualsevol sentit d'unitat i, en conseqüència, les escales geogràfiques es fan difícils de separar. Especialment en el cas dels mitjans audiovisuals, s'està donant una tendència a la ruptura de velles línies i fronteres de cultures nacionals, que són vistes com a obstacles per a l'expansió dels mercats dels mitjans. Les geografies audiovisuals estan essent separades dels espais simbòlics de cultures nacionals i realineades sobre la base de principis demogràfics simbòlics de consum més universals i a segments de mercat. Òbviament, aquests processos que s'estan produint a nivell mundial tenen conseqüències i implicacions en els petits espais regionals i locals, fet que obliga cada vegada més als mitjans d'aquests espais a configurar-se de nou i a imaginar-se a si mateixos dins del context d'un emergent ordre global dels mitjans de comunicació.

En definitiva, resulta cada vegada més evident l'existència d'una doble i simultània tendència de la comunicació en aquest nou segle. Es parla de la globalització i de l'atenció a allò local, dues cares dins del mateix món informatiu. El local cerca el seu espai en la proximitat, mentre que la tecnologia i l'economia ens condueixen a un escenari que cada vegada té menys barreres.

No obstant això, encara que les autopistes de la informació encara no arribin a totes les llars immediatament, ni tan sols als països rics, no deixaran d'incrementar l'afluència de serveis i de diferents tipus de missatges a les cases, i en el ciberespai creat pels diferents mitjans és possible estar en contacte amb els amics i coneguts a través de combinacions de so, imatge i text. Però és possible que hom s'hagi d'enfrontar també amb el problema d'un nou tipus de solitud, ja que els mitjans poden imitar bé a l'home i a la naturalesa, però mai podran substituir el veritable contacte físic de l'ésser humà.

Tot això porta a reflexionar sobre la necessitat d'analitzar els mites de la globalització críticament, perquè, fins i tot el concepte de llogaret global és equívoc, ja que en un llogaret totes les persones es coneixen, mentre que en la comunitat mediàtica global el contacte se simula a través dels mitjans i unidireccionalment.