Producció i difusió cultural en un escenari digital

Bona part dels processos de producció i difusió cultural, independentment que el seu resultat final sigui un objecte físic, una acció desenvolupada en els espais analògics o un contingut o procés digitals, es desenvolupen ja dins del paradigma de les pràctiques i la cultura digital. Aquest canvi d'escenari provoca transformacions importants en les pròpies característiques del procés respecte als seus antecessors analògics, que tenen avui una major rellevància en l'imaginari d'alguns dels múltiples actors relacionats amb la cultura, que no pas en els processos en si mateixos.

Tot això porta a pensar que, comprendre aquests canvis és essencial per poder dissenyar estratègies institucionals adaptades al nou escenari i poder generar una comunicació realment efectiva a les xarxes, tant les conformades pels usuaris, com les de creació pròpiament. En aquest sentit, podrien definir-se almenys cinc característiques bàsiques d'aquesta transformació dels processos culturals:

- Són multidisciplinars, híbrids, transmediàtics... Enfront del paradigma del geni individual i del creador aïllat en el seu propi univers, la realitat mostra que la creació contemporània abandona aquesta aparent puresa per explorar tot tipus de fonts d'interacció i hibridació: entre disciplines, entre espais i processos, entre espais i objectes analògics i digitals, entre mitjans i formats...

- La barreja està en el nucli del procés. La creació no s'entén ja com un acte "en el buit", succeeix en un context intel·lectual i "material". D'aquesta manera, el creador es converteix en un mesclador capaç de re-interpretar i re-elaborar els seus contextos per generar nous processos i productes i, especialment, noves experiències o interpretacions per als seus usuaris.

- La tecnologia és cultura i forma part essencial de la “caixa d'eines” del creador. La tecnologia, l'hardware i el software entesos en sentit ampli, són ja part essencial del procés creatiu. El creador és, com de fet sempre ho ha estat, un artesà, que en una versió actualitzada i digital, podria dir-se i considerar-se com un hacker capaç d'entendre com funcionen les eines i com es poden modificar per adaptar-les a les seves necessitats. I a pesar que segueixen existint i essent necessaris els especialistes, els creadors tenen un coneixement pràctic i profund de la tecnologia, i els tecnòlegs s'interessen i treballen en el procés creatiu. En aquesta evolució acaben per sorgir perfils transdisciplinars difícils de classificar segons els models tradicionals.

- Pensament i acció són alhora locals i globals: els processos són glocals. Per fi s'abandona la vella, i gairebé inútil, confrontació entre allò local i allò global. L'espai, físic i digital, segueix existint però el seu efecte es transforma. La distància ja no és una barrera però si provoca canvis en les maneres de relació i col·laboració. En aquest context, és possible aconseguir un impacte global treballant sobre el local o, en altres paraules, adoptar amb orgull allò local amb una visió cosmopolita. Per tant, les velles consignes es tornen limitades, ara ja és imprescindible treballar en ambdós àmbits, local i globalment... i pensar local i globalment.

- El creador es converteix en un dissenyador d'experiències per a usuaris actius. L'usuari, al que abans es definia com a públic, ja no és, com de fet tampoc vol ser-ho, el consumidor passiu d'un producte final i acabat. L'usuari vol participar en el procés creatiu, ja sigui contribuint amb idees o elements, o alternativament tenint la capacitat de realitzar una lectura i interpretació personal dels processos i obres. D'aquesta manera, el creador ha d'integrar a l'usuari en el seu treball d'una manera més intensa i íntima i, el seu treball passa a ser, en gran mesura, un procés de disseny del context en el qual l'usuari podrà desenvolupar la seva experiència.

- La producció és comunicació. Si el procés adquireix una importància similar, si no major, al producte final, i si aquest procés es fa de forma col·laborativa i incorpora als usuaris alhora que utilitza de forma intensa el concepte i les pràctiques de la barreja, és imprescindible que incorpori una estratègia de comunicació intensa i  multidireccional. D'aquesta manera, la difusió no és ja una acció independent, desconnectada de la producció, és la conseqüència del procés creatiu. La difusió desapareix, en gran mesura, com a tal, però no per irrellevant; sinó ben al contrari, la comunicació es converteix en el nucli del procés creatiu.